Com un gran apassionat de la filosofia, De el llenguatge, l'etimologia, la lexicologia, l'onomàstica i llengües en general, hem de mirar enrere. Ja en l'Antiga Roma hem de mencionar a l'escriptor marc Terenci, Un dels primers a parlar de etimologia y significat de les paraules. Si bé ell ja es va fer amb els millors i més coneguts filòsofs de tots els temps. Sí, la filosofia també va lligada a aquesta temàtica i m'ha servit per entendre molts conceptes que aquí reflectirem.
Quan vaig descobrir la seva branca de la filosofia de l'llenguatge, em vaig trobar amb tota la informació sobre el significat, la semàntica o l'ús d'aquest llenguatge i forma una altra de les parts principals per poder entendre aquest món tan apassionant. Són molts els noms d'obres que podríem esmentar, com Plató i el seu 'Cràtil', amb la que personalment em quedo per ser una de les pioneres. En ella el filòsof parla de les relacions entre els significats i les paraules. Pel que es parla d'una 'ciència dels noms', En què també Sòcrates apareix.
Encara que també destacaria a Locke i la seva obra de l' 'Assaig sobre l'enteniment humà'. Ja que és una de les que més se centra en tesi i problemes semàntics: 'Sense l'experiència, l'enteniment es troba buit'. Una cita que ve d'aquest llibre i que sempre ajuda a entendre una mica més la nostra missió. També és interessant reparar en Russell que aposta per les teories de les descripcions o Leech que esmenta els significats conceptuals i associatiu.
Li devem molt a Elio Antonio de Nebrija que va ser qui va publicar la primera gramàtica castellana. El mateix que llegir i escoltar el que havia de dir, un altre dels grans lingüistes com von Humboldt, qui es plantejava si una llengua és qui crea la cultura o aquesta exigeix una sola llengua i qui és autor d'obligada lectura. Per descomptat, Saussure em va acompanyar en el llarg camí de l'estudi, gràcies a l'aportació a la lingüística moderna.
Interessant ha estat la proposta de Jaume Balmes que proposava que els éssers humans no som capaços d'entendre un terme, just quan l'escoltem, sinó que hem associar i temps després, arribarem a identificar-lo. Diferents postures d'entendre aquest ampli ventall d'entesa a què només es pot arribar després de realitzar diverses lectures i estudis. Finalment tampoc podem oblidar a altres noms propis que van revolucionar amb les seves obres com Antenor Nascentes o Joachim Grzega.
Llibres i assajos bàsics, que són tota una referència de cara a l'aprenentatge
A continuació us passo el llistat dels llibres que més m'han marcat.
- Plató. 'Cràtil'. (Diàlegs)
- Terenci Varró, Marc: 'De Lingua Latina'.
- Locke, John: 'Assaig sobre l'enteniment humà'.
- Gottlob Frege, Friedrich: 'Sobre el sentit i la denotació'.
- Russell, Bertrand (1905): 'Sobre la denotació'
- De Nebrija, Elio Antonio (1492): 'Art de la llengua castellana'.
- Von Humboldt, Whilhelm (1829): 'Sobre la lingüística comparativa en relació a les diferents èpoques de el desenvolupament lingüístic'.
Si vols més informació sobre mi només has d'entrar a la secció Sobre l'autor.