Si bé l'origen de les paraules pot ser un terme una mica més ampli, tenim la onomàstica per poder fer-ho més reduït. En aquest cas, fa referència als noms propis. Noms que són i seran els nostres protagonistes, tant en la nostra vida com a la feina que vam mostrar des d'aquesta web.
Però encara que sapiguem quin és el significat real de paraula onomàstica , no es podia quedar enrere en mostrar-nos més. Aquest 'més' serà un origen així com una procedència de tots els noms propis que fem servir. No només per designar les persones, sinó també per als llocs. Perquè tot té un principi! Vols conèixer-ho?
Què és la Onomàstica?
Quan fem referència a aquesta paraula, segur que tothom en coneix el significat. En podríem dir que és una branca o part de la lexicografia . És a dir, tota aquesta recopilació o grup de paraules que té una llengua. Però en el cas de l'onomàstica, aquestes paraules es refereixen als noms propis com a cognoms, així com als que designen llocs, plantes o esdeveniments, etc. No podem oblidar que la paraula onomàstica ve del grec i es pot traduir com l'art d'assignar noms o anomenar.
Classificació o branques de la Onomàstica
antroponímia
Una de les branques més importants és l'antroponímia, també se'n diu onomàstica antropològica . El que s'hi estudien són els noms propis i de persones. També s'hi inclouen els cognoms. És clar que en algunes cultures, ja molt llunyanes, tan sols feien servir un nom propi o de pila, que era el que els identificava.
Es diu que la major part dels antropònims vénen d'altres noms comuns. Pel que de vegades és més complicat saber-ne el significat. Per saber-ho, hem de fer una ullada a l' etimologia . Ja que serà ella qui ens aporti la història del nom esmentat. Nosaltres comptem amb antroponímics del grec, romans, hebreus, germànics o àrabs.
Com a curiositat, fa moltíssims anys, el nom que se li posava a un fill eren les primeres paraules que el pare deia en veure'l . Mentre que els romans si no tenien triat el nom, recorrien als números.
toponímia
Una altra de les disciplines, dins l'onomàstica, estudia els noms propis dels llocs. Tot i que no només en aquests dels noms es parla de toponímia, sinó que també és freqüent trobar-lo en anatomia o en biologia. No és fins a finals del segle XIX quan realment es recull aquest terme a la RAE.
Cal destacar que els topònims també poden venir dels noms de persones. Però també són noms que destaquen quant a qualitats o material a què es refereixen. Per tant, no és estrany que un nom d'un lloc aporti qualitats de l'entorn com si fos una connexió mística, però és la procedència d'aquest nom. Dins la toponímia tenim els hidrònims (riu), talasònims (mars i oceans), orònims (noms de muntanyes) o teònims (noms de Déus).
Bionímia
En aquest cas, només cal dir que se centra en l'estudi dels noms d'éssers vius. Entre els quals destaquem els animals i les plantes. D'una banda tenim zoonímia que és la part que fa referència als animals mentre que quan parlem de fitonímia , aleshores seran les plantes les protagonistes.
Odonímia
És clar que si parlem de la classificació dels noms, tampoc podíem deixar de banda la que s'encarrega dels carrers, places o carreteres. Ja que totes elles, millor dit els seus noms, formaran part de l'anomenat odónimo. Aquest terme també ve de el grec antic i es pot traduir com 'nom de ruta'.
La història de la Onomàstica a casa nostra
Val a dir que a Espanya hi havia diverses llengües com podien ser el celtíber o tartesi, entre d'altres. Això era indicador que les cultures i la diversitat era present al nostre país. Per això ens ha anat deixant sons lletres i arrels de paraules molt variades. Per exemple, el castellà i l'iber comparteixen les cinc vocals que les diferenciava de la resta de llengües romàniques. Igual que altres sufixos que no vénen del llatí com -arro o ouec.
Quan van arribar els romans, van portar amb si el llatí i com a tal, volien que tan sols aquest tingués el gran protagonisme. Estirant per terra la gran majoria de les altres llengües que es parlaven. Amb el pas del temps i de les generacions es va establir tan sols el llatí. Encara que es diu que èuscar també va resistir a aquest temps. D'aquí que gran part dels noms o topònims vinguin del llatí denominat vulgar . Ja que s'hi englobaven tots els dialectes. Un repàs de la història per conèixer l'origen de molts noms.